Dido blanc 2010, de Venus la Universal

PER COMENÇAR AMB ELS VINS PÉREZ-BARBIER

El primer vi (juntament amb l’equivalent negre) que elaboren Sara Pérez (dels Pérez de Clos Martinet) i René Barbier fill (dels Barbier de Clos Mogador) –Rotllo Falcon Crest, efectivament… Però no és el tema que ens ocupa, potser més endavant–. A partir d’aquí la cosa va pujant en qualitat… I preu. Però aquest Dido blanc, de preu assequible, no es queda curt en qualitat. Ja l’havia tastat, però cada vegada que el tasto m’agrada més. Quan pensem en vins blancs de la zona del Priorat ens vénen al capdavant vins rudes, secs, alcohòlics, de vegades amb baixa acidesa… Coses de la garnatxa blanca, que d’altra banda ens encanta. Aquest no té res a veure. Sembla que ho elaboren amb un cupatge de garnatxes i macabeus vells i més joves (per tenir aquesta acidesa i frescor) i ho fermenten en barriques a temperatura controlada, moooolt a poc a poc, per conservar les aromes més florals i subtils sense deixar de tenir l’ànima d’una terra i una varietat dura i de pes. Com succeeix amb els seus elaboradors, es nota que en les seves vinyes i la seva elaboració hi ha història darrera, saviesa i hores de treball acumulades.

————————————————–

FITXA TÈCNICA:

Tipus de vi: blanc

Collita: 2010

Celler: Venus La Universal

Zona: DO Montsant

Varietats: Garnatxa Blanca i Macabeu

Alc.: 14 %

Preu: 14-15 €

————————————————–

NOTA DE TAST:

Color groc palla d’intensitat mitjana amb subtils reflexos verdosos.

Aromes varietals de poma, pera i herbes de muntanya. També de cítrics (llima, amb aquest toc agre i com de coco. Potser una mica d’aranja). Lleugeres notes de criança en barrica (alguna vainilla, fumat… I més interessant, resina). També notes de llevats (anissats).

En boca és cremós i alhora refrescant, amb molt bona acidesa. Els seus 14º d’alcohol no es noten, tot molt ben integrat. Saborós, amb un punt salat. Un final lleugerament amarg, com de llima. Al final, les notes de fruita persisteixen en la boca, com en un caramel àcid. Les notes de barrica gairebé ni es noten, com a mi m’agrada.

Un vici de vi per prendre a deshores (no menjo entre begudes) i amb plats que combinin salat, àcid, dolç… Un pollastre amb fruita seca, llenguado meunier…. O una pizza hawainana! Ché, què bo!