Vi blau, truita de patates i els pebrots que m’exploten ja
Els que em coneixeu sabeu que sóc una persona, pel general, temperada. No acostumo a perdre els papers. Sóc inclús amable. Però de tant en quant em poso nerviós i rebento. A vegades inclús insulto. Procuraré no perdre els papers, però és que aquesta setmana n’he rebut dues de ben grosses.
Em van enviar fa uns dies la següent notícia a través del Facebook: EMPRENDEDORES VASCOS LANZAN UN “VINO” DE COLOR AZUL ÍNDIGO. Toma ya! Segons els creadors han volgut donar un aire fresc a l’antiquat món del vi i representar amb el blau “el movimiento, la innovación y el infinito”. Només falta l’osea final. Si el maltret i decreixent consum de vi entre la població jove ha de passar per pintar de colors el producte, anem bé.
L’invent els ha portat dos anys d’investigació en col·laboració amb una universitat (així es gasten les peles en investigació), a les criatures. Tot per a tintar un vi de blau pitufo, cosa que us faig jo amb una tarda i l’ajut de la meva fillola. Me’ls imagino entre provetes i molt pensatius i de cop: ¡Osea, eureka, no? Pues pintamos el vino de azul! No en van tenir prou amb tenyir-se les aixelles i cobrir els pastissos de fondant fosforito…
El que no es diu és de què és aquest tint blau. Si és natural o sintètic, si aporta alguna aroma o fa venir cagarrines. Sense que serveixi de precedent, la legislació serveix per a alguna cosa i no permet anomenar vi a aquest beuratge, sinó beguda aromatitzada a base de vi. El que vindria a ser un vermut de tota la vida, vaja. Però amb color de sabó rentavaixelles.
Per si no fos poc rebo dos dies després la notícia de la truita de patata més cara del món. No sabem què porta, ni com està feta. Potser és que hi posen cebes de Mart, ous d’au Fènix i patates cultivades per la reina Isabel d’Anglaterra. O fins i tot bluehost优惠码 un raig de vi blau. Només diu “con los ingredientes más exclusivos”. També us la faig jo, amb els ingredientes más exclusivos i de l’hort del meu papa, i si em caieu bé us hi convidosense cobrar-vos 834 €! Sí, sí, 834 € de l’ala costa la broma!
A mi d’una truita o qualsevol altra cosa que es mengi m’interessa si està ben feta, si és bona i si és saludable. A partir d’aquí decidiré si el preu que em fan pagar és just o no i si el puc pagar o no. Basar el reclam en el preu em sembla un mal punt de partida, sigui per barat (ja em sembla sospitós) o car (d’un esnobisme repugnant).
Per sort els beneficis van destinats a una bona causa, a la ONG Raíces. Així que esperem que en vengin moltes, que sembla que aquests pessebres a l’estil còctel recaptatori a lo ianqui és l’únic que justifica soltar una mica de virolla per a bones causes.
Com digué tan encertadament en Creixell “tinc els pebrots que m’exploten ja”. Vaja setmaneta m’esteu donant…